Enguany la festa col\u00b7legial anual d’Inca, celebrada el divendres 4 de novembre, ha estat, sens dubte, molt especial i emotiva. El motiu no \u00e9s cap altre que l’homenatge sincer i merescut que va rebre, a t\u00edtol p\u00f2stum, el senyor Vicente Autonell Reig, a qui el deg\u00e0 de l’ICAIB es va referir com un “exemple a seguir”, com un “advocat amb maj\u00fascules”.<\/p>\n
La idea del reconeixement va partir d’un grup d’antics col\u00b7laboradors del senyor Autonell, entre els quals est\u00e0 Miquel Canals, delegat del Col\u00b7legi a Inca. El suggeriment va ser acceptat immediatament i va cristal\u00b7litzar en el lliurament a la fam\u00edlia del senyor Autonell de dues plaques, una de l’ICAIB i una altra de part de tots aquells que varen tenir la sort de con\u00e8ixer i treballar amb el senyor Autonell, protagonista d’una traject\u00f2ria professional absolutament brillant, acompanyada sempre, en tot moment, per la seva acreditada excel\u00b7l\u00e8ncia com a persona.<\/p>\n
La veritat \u00e9s que, tot i que el lletrat ens deix\u00e9s en aquest mes de gener, l’emoci\u00f3 sentida en el just reconeixement que va rebre i les paraules que varen dirigir als assistents – entre els quals hi havia la seva dona, els seus fills i bona part dels seus amics i persones m\u00e9s pr\u00f2ximes-, tant el deg\u00e0 com, especialment, Miquel Canals i el seu fill, Antonio Autonell, va fer que, d’alguna manera, el senyor Vicente Autonell Reig estigu\u00e9s molt present. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s el que passa quan les coses surten de la mateix \u00e0nima.<\/p>\n
<\/span>\r\n\t\t\t