Les Illes Balears, amb 82,5 v\u00edctimes per cada deu mil dones va encap\u00e7alar el 2015 la taxa de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a Espanya. Enguany, a la nostra comunitat, sis dones han estat assassinades per les seves parelles a la nostra comunitat. Moltes m\u00e9s ho han estat a Espanya i a tota Europa.<\/p>\n
En el primer trimestre del 2016, nom\u00e9s al nostre pa\u00eds, ja s\u00f3n m\u00e9s de 30.000 les dones que figuren en el nostre com a v\u00edctimes de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. I si parlam del m\u00f3n, les xifres arriben a uns nivells igualment esgarrifosos: l’OMS calcula que una de cada tres dones han patit viol\u00e8ncia f\u00edsica i\/o sexual de parella o viol\u00e8ncia sexual per tercers, mentre l’ONU estima que cada 18 segons una dona \u00e9s maltractada al m\u00f3n.<\/p>\n
N\u00fameros que, com assegura el deg\u00e0 de l’ICAIB en l’article editorial del n\u00famero 110 de Miss\u00e8r, evidencien que la realitat de la barb\u00e0rie masclista es resisteix a desapar\u00e8ixer i que, “en ple segle XXI, la societat mant\u00e9 un d\u00e8ficit de respecte cap a les nostres iguals que no coneix fronteres, ni respecta edats, ni sap de classes socials”.<\/p>\n
Fem prou per lluitar contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere? Es pregunta el deg\u00e0. No, contesta. “Podem i hem de fer m\u00e9s. Molt m\u00e9s”. I afegeix: calen mesures en tots els \u00e0mbits -jur\u00eddic, social, psicol\u00f2gic, informatiu, formatiu, etc\u00e8tera- i cal “caminar cap a un model educacional, cap a un patr\u00f3 cultural basat en la no discriminaci\u00f3, en la igualtat i en el respecte . Un model que ens ensenyi que la igualtat de g\u00e8nere \u00e9s un dret de tots i de totes i, per tant, una responsabilitat comuna”.<\/p>\n