El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat declarar la inconstitucionalitat i nul\u00b7litat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text ref\u00f3s de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per RDL 2\/2004 de 5 de mar\u00e7, al considerar que l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana vulnera el principi constitucional de capacitat econ\u00f2mica en la mesura que no es vincula necess\u00e0riament a l’exist\u00e8ncia d’un increment real del valor del b\u00e9, “sin\u00f3 a la mera titularitat del terreny durant un per\u00edode de temps (m\u00ednim un any, m\u00e0xim de 20 anys).
\nEn sent\u00e8ncia de data 11 de maig de 2017, de la qual ha estat ponent el magistrat Andr\u00e9s Ollero, el TC reitera la doctrina ja exposada en anteriors resolucions relatives a aquest mateix impost en els territoris de Guip\u00fascoa i \u00c0laba, en les quals el tribunal ja indicava que l’establiment d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys urbans \u00e9s constitucionalment admissible, sempre que sigui respectat el principi de capacitat econ\u00f2mica reconegut en l’article 31.1. CE, fet que suposa, segons el TC, que l’impost no pot en cap cas gravar actes o fets que “no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”.<\/p>\n
Dit d’una altra manera, si l’objecte de l’impost \u00e9s l’increment de valor que puguin experimentar els terrenys durant un interval de temps, per\u00f2 en realitat es vincula al simple fet de ser titular d’un terreny de naturalesa urbana per un temps computable, en els casos en els quals o b\u00e9 no hi ha hagut cap increment de valor, o b\u00e9 ha existit fins i tot decrement, “s’impedeixi al ciutad\u00e0 complir amb la seva obligaci\u00f3 de contribuir d’acord amb la seva capacitat econ\u00f2mica (art. 31.1CE)”.<\/p>\n