Enguany la festa col·legial anual d’Inca, celebrada el divendres 4 de novembre, ha estat, sens dubte, molt especial i emotiva. El motiu no és cap altre que l’homenatge sincer i merescut que va rebre, a títol pòstum, el senyor Vicente Autonell Reig, a qui el degà de l’ICAIB es va referir com un “exemple a seguir”, com un “advocat amb majúscules”.
La idea del reconeixement va partir d’un grup d’antics col·laboradors del senyor Autonell, entre els quals està Miquel Canals, delegat del Col·legi a Inca. El suggeriment va ser acceptat immediatament i va cristal·litzar en el lliurament a la família del senyor Autonell de dues plaques, una de l’ICAIB i una altra de part de tots aquells que varen tenir la sort de conèixer i treballar amb el senyor Autonell, protagonista d’una trajectòria professional absolutament brillant, acompanyada sempre, en tot moment, per la seva acreditada excel·lència com a persona.
La veritat és que, tot i que el lletrat ens deixés en aquest mes de gener, l’emoció sentida en el just reconeixement que va rebre i les paraules que varen dirigir als assistents – entre els quals hi havia la seva dona, els seus fills i bona part dels seus amics i persones més pròximes-, tant el degà com, especialment, Miquel Canals i el seu fill, Antonio Autonell, va fer que, d’alguna manera, el senyor Vicente Autonell Reig estigués molt present. Perquè això és el que passa quan les coses surten de la mateix ànima.
