Les Illes Balears, amb 82,5 víctimes per cada deu mil dones va encapçalar el 2015 la taxa de violència de gènere a Espanya. Enguany, a la nostra comunitat, sis dones han estat assassinades per les seves parelles a la nostra comunitat. Moltes més ho han estat a Espanya i a tota Europa.
En el primer trimestre del 2016, només al nostre país, ja són més de 30.000 les dones que figuren en el nostre com a víctimes de la violència de gènere. I si parlam del món, les xifres arriben a uns nivells igualment esgarrifosos: l’OMS calcula que una de cada tres dones han patit violència física i/o sexual de parella o violència sexual per tercers, mentre l’ONU estima que cada 18 segons una dona és maltractada al món.
Números que, com assegura el degà de l’ICAIB en l’article editorial del número 110 de Missèr, evidencien que la realitat de la barbàrie masclista es resisteix a desaparèixer i que, “en ple segle XXI, la societat manté un dèficit de respecte cap a les nostres iguals que no coneix fronteres, ni respecta edats, ni sap de classes socials”.
Fem prou per lluitar contra la violència de gènere? Es pregunta el degà. No, contesta. “Podem i hem de fer més. Molt més”. I afegeix: calen mesures en tots els àmbits -jurídic, social, psicològic, informatiu, formatiu, etcètera- i cal “caminar cap a un model educacional, cap a un patró cultural basat en la no discriminació, en la igualtat i en el respecte . Un model que ens ensenyi que la igualtat de gènere és un dret de tots i de totes i, per tant, una responsabilitat comuna”.