Dia 11 de juliol de 2024 el Ple del Congrés dels Diputats va aprovar el Projecte de llei orgànica del dret de defensa per 178 vots a favor i 170 abstencions.

Aquest projecte legislatiu, que ara seguirà la seva tramitació en el Senat, «té per objecte regular el dret de defensa, reconegut a l’article 24 de la Constitució espanyola com a dret fonamental indisponible». Així, la regulació d’aquest dret s’estén «expressament al dret de defensa i d’assistència lletrada als procediments extrajudicials i als mecanismes de solució adequada de controvèrsies legalment reconeguts».

Segons informa el Consell General de l’Advocacia Espanyola, el text aprovat en el Congrés “recull la majoria de les propostes de millora formulades per l’Advocacia, com el dret dels clients a ser informats dels costos generals del procés, la regulació de l’empara col·legial o del dret a la conciliació”.

Així, la norma assenyala, com va proposar l’Advocacia, que els ciutadans tenen dret a ser informats dels costos generals del procés i del procediment per a la fixació dels honoraris professionals, així com de les conseqüències d’una eventual condemna a costes. A aquest efecte, els Col·legis de l’Advocacia podran “elaborar i publicar criteris orientatius, objectius i transparents que permetin quantificar i calcular l’import raonable dels honoraris”.

A més, estableix que les comunicacions mantingudes entre els defensors de les parts en ocasió d’un litigi, fins i tot en fase extrajudicial, són confidencials i “no tindran cap valor probatori”. I reconeix “el dret a guardar silenci com a part de la presumpció d’innocència” en procediments penals i sancionadors.

Hi ha també referència al “dret a la conciliació i al gaudi dels permisos de maternitat i paternitat” i, en aquest sentit, es diu al text que els professionals de l’advocacia “tindran dret a sol·licitar la suspensió del procediment judicial o el nou assenyalament en casos de força major o altre motiu d’entitat anàloga”. Entre aquests darrers assenyala el naixement, l’adopció, la cura de menor, l’hospitalització del cònjuge o d’un familiar, la defunció d’un parent fins a segon grau, i l’hospitalització o baixa mèdica del professional.