Poc podien imaginar els periodistes que la tretzena edició del Partit de Futbol per la Justícia gratuïta acabaria amb una victòria tan contundent al seu favor: un 5-2 implacable. Seria la seva tercera victòria consecutiva, les altres molt més ajustades, d’un equip que està acostumat a perdre, tal com ha fet en almenys vuit edicions d’aquesta particular competició.

La sorpresa del partit disputat el passat 30 de juny es va produir abans, fins i tot, d’iniciar-se la contesa. El lletrat Rafa Llompart va suggerir jugar a futbol 11 i no 8 com és habitual, desafiament que els seus companys d’agrupació i el bàndol contrari varen acceptar, alguns amb més entusiasme que els altres. Una decisió de la qual el mateix Rafa es penediria després.

La veritat és que els periodistes dominaren el partit i no deixaren de pressionar enfront de la porteria de Pep Lluís Tugores, sobretot en una primera part que es va saldar amb dos gols: un de Salva Oliva, que va rematar per l’esquadra una falta directa, i el segon del seu germà Juanjo, un dels jugadors més joves i que sembla tenir el do de la ubiqüitat. I va ser així, amb un 2-0, com els dos equips es varen anar a un descans més que merescut.

En la segona part, els advocats reaccionaren amb ganes, que, tot i així, no varen ser suficients. De bel nou va ser el major dels germans Oliva el que estrenava el marcador en aquesta part, regalant un tercer punt al seu equip. Poc va durar la celebració, perquè a penes uns minuts després Toni Guerrero feia el mateix per a un conjunt lletrat que començava a somiar amb la gesta. El malson es va consumar amb el quart gol dels periodistes i cinquè del partit, per obra i gràcia d’Edu Colom. Després, Jorge Carballo, un jugador ‘espontani’ cedit a la canallesca per a aconseguir la igualtat numèrica entre equips (equiparació que no va ser tal durant uns minuts) va anotar el cinquè punt per als periodistes. El bàndol lletrat tenia poc temps per intentar remuntar una disputa que se li estava posant molt costa amunt. Però ho intentaren i el conat va fructificar amb el punt que José Luis Valdivia aconseguia travessar en la xarxa d’Alejandro Mendoza, el segon dels advocats i l’últim del partit.

Va haver-hi jugades molt bones en els dos conjunts. Antològica l’assistència de Jaume Oliver, amb la qual s’ha guanyat la renovació; espectaculars les actuacions dels dos porters i gairebé impossible un ‘despeje’ de Felipe Enríquez de Navarra que va estar on havia d’estar i en el moment en què havia de fer-lo per evitar que el marcador anotés un altre encert periodístic.

I el que va haver-hi, com en totes les edicions anteriors, va ser un ambient estupend que va demostrar, una vegada més, que el dret de defensa i el dret a la informació no sempre estan renyits. Almenys no sobre la gespa.

Amb nom propi
Cap dels noms que s’escriuen en aquesta crònica i cap de les seves actuacions hagués estat possible sense el concurs necessari dels seus companys d’equip. El dels advocats, integrat per Luis Baena, David Burgos, Guillem Cladera, Josep i Pau de Luis, Felipe Enríquez de Navarra, Elio Gálvez, Toni Guerrero, Rafa Llompart, Álvaro Martín, Francisco Ros, Pep Lluís Tugores, José Luis Valdivia, Cándido Valladolid i Toni Vidal; i el de premsa, format per Manuel Aguilera, Sergio Bisquerra, Jorge Carballo, Miguel Chacartegui, Eduardo Colom, Miguel Manso, Alejandro Mendoza, Jaime Nicolau, Salvador i Juanjo Oliva, Jaume Oliver, Álvaro Rodríguez, Ricardo Salines, Mahmoud Sidi i Jordi Tomàs,

Galería de fotos: flickr.com/photos/136121428@N03/sets/72177720334546616