La Sala Tercera del Tribunal Suprem (Secció Segona) ha establert, en una sentència del 16 d’octubre de 2018, que qui ha d’abonar l’impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària és l’entitat prestadora, i no qui rep el préstec.
En la resolució, el ponent de la qual ha estat el magistrat Jesús Cudero, la Sala modifica la seva jurisprudència anterior i, interpretant el Text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i el seu reglament, conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com aquella jurisprudència mantenia), sinó l’entitat que presta la suma corresponent.
El Tribunal té en compte que el negoci inscriptible és la hipoteca i que l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquells negocis és el prestador, que només mitjançant aquesta inscripció pot exercir l’acció executiva i privilegiada que deriva de la hipoteca.
La sentència, que ha rebut un vot particular discrepant, anul·la, per ser contrari a la llei, un article del Reglament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost. En concret, es tracta de l’article 68.2 del reglament, aprovat mitjançant el Reial decret 828/1995, de 25 de maig.
Sentència