El passat 3 de juliol, el degà i la vicedegana de l’ICAIB varen denunciar en roda de premsa el deteriorament progressiu de les condicions en les quals els professionals adscrits al torn d’ofici i al servei de l’assistència lletrada al detingut es veuen obligats a fer el seu treball, així com el “maltractament institucional i econòmic al qual és sotmesa l’advocacia d’ofici per part d’uns poders púbics que no escolten les seves justes reivindicacions ni atenen les millores que precisa el servei”.

Després d’explicar que la demanda ciutadana de justícia gratuïta segueix creixent de manera exponencial i que en 2025 va tornar a batre el seu propi rècord, Martín Aleñar i Carmen López varen indicar que, en canvi, el degoteig de baixes de professionals en el servei del torn d’ofici és constant, com a conseqüència, consideraren, d’aquest empitjorament de les condicions en les quals presten la seva labor.

En aquest sentit, varen recordar que els professionals del torn duen dècades suportant unes “ínfimes retribucions que, amb freqüència, arriben tard i malament” i que, a més, no són iguals en tot el territori; que duen anys aguantant que no se’ls pagui actuacions imprescindibles per a la defensa dels usuaris, per a les quals, no obstant això, no perceben cap quantitat, al no estar incloses en el barem de pagament del Ministeri; i anys fent front a una creixent càrrega burocràtica “i a noves exigències i/o responsabilitats a canvi d’absolutament res”. Però, sobretot, comentaren, assisteixen amb tristesa a l’abandó dels justiciables per part d’aquests mateixos poders públics.

Un exemple clar de les noves funcions que ha d’assumir l’advocacia d’ofici i que, al parer de Carmen López, “pot ser allò que ha posat la punta” és el fet que el Ministeri condicioni el pagament del treball lletrat en el procés de negociació prèvia extrajudicial en els MASC al fet que aquest procés cristal·litzi en acord, o que l’Estat no hagi estat capaç, més d’un any després, d’habilitar una fórmula perquè els usuaris de justícia gratuïta puguin accedir, sense cost, a un d’aquests mètodes alternatius de solució de controvèrsies. Una qüestió que la vicedegana va qualificar de “un nou menyspreu de l’administració a la ciutadania més vulnerable i a l’advocacia que garanteix la igualtat de totes les persones davant la Justícia”.

Tant el degà com la vicedegana de l’advocacia balear consideren que el degoteig de baixes que es produeix en el nombre de lletrats adscrits al torn d’ofici és “un indicador claríssim que cal adoptar mesures urgents per garantir l’estabilitat futura del sistema”.

Per a això, constaten la necessitat de dotar a l’assistència jurídica gratuïta d’un nou marc normatiu “que adapti el servei als canvis socials i legislatius produïts des de l’aprovació de la primera llei, fa ara 30 anys; que reconegui, com es mereixen, als professionals del torn d’ofici; que estableixi unes remuneracions i unes condicions de treball dignes; que reforci les garanties dels ciutadans i doni resposta a tots els col·lectius vulnerables; que acabi amb les diferències territorials que, ara com ara, es produeixen en la prestació del servei entre unes comunitats i altres; i que garanteixi un finançament suficient, adequada i estable que asseguri la sostenibilitat del sistema”. “En definitiva, que faci justícia amb els advocats del torn d’ofici i amb els ciutadans als quals defensen”, va dir Martín Aleñar.