El Ple del Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per RDL 2/2004 de 5 de març, al considerar que l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica en la mesura que no es vincula necessàriament a l’existència d’un increment real del valor del bé, “sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps (mínim un any, màxim de 20 anys).
En sentència de data 11 de maig de 2017, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Ollero, el TC reitera la doctrina ja exposada en anteriors resolucions relatives a aquest mateix impost en els territoris de Guipúscoa i Àlaba, en les quals el tribunal ja indicava que l’establiment d’impostos que gravin l’increment del valor dels terrenys urbans és constitucionalment admissible, sempre que sigui respectat el principi de capacitat econòmica reconegut en l’article 31.1. CE, fet que suposa, segons el TC, que l’impost no pot en cap cas gravar actes o fets que “no siguin exponents d’una riquesa real o potencial”.
Dit d’una altra manera, si l’objecte de l’impost és l’increment de valor que puguin experimentar els terrenys durant un interval de temps, però en realitat es vincula al simple fet de ser titular d’un terreny de naturalesa urbana per un temps computable, en els casos en els quals o bé no hi ha hagut cap increment de valor, o bé ha existit fins i tot decrement, “s’impedeixi al ciutadà complir amb la seva obligació de contribuir d’acord amb la seva capacitat econòmica (art. 31.1CE)”.