La llei de segona oportunitat, és realment útil? Suposa de veritat una segona oportunitat? Aquestes i altres preguntes responen en el darrer número de Missèr diferents juristes amb els quals hem parlat per conèixer una mica més amb profunditat els efectes pràctics d’aquesta norma.
El número 119 de Missèr inclou altres notícies i reportatges, com ara els que tracten de l’aprovació del Reial decret llei 11/2018 i la possible obligació d’inscripció en el Registre Mercantil dels Prestadors de Serveis a Societats; de la recuperació, gràcies al suport financer del Govern, dels serveis d’orientació jurídica destinats a la població reclusa i a les persones dependents; de la reactivació del grup de teatre i del cicle de cinema jurídic, o de la celebració del Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d’Ofici.
La condemna a l’Estat espanyol per no acollir la quantitat de persones refugiades a què s’havia compromès, o la realitat, als Estats Units, d’infants immigrants que han d’enfrontar-se tots sols i sense assistència legal a processos judicials, centren l’actualitat a la secció drets humans.
Alfonso Pacheco, María José Boluda i Gabriel Garcías signen a la secció d’opinió, mentre que el degà ens parla a l’article editorial sobre la urgència que s’aprovi una llei orgànica del dret de defensa, una llei que, diu, «inclogui mecanismes de protecció reforçada de la presumpció d’innocència i de les garanties de defensa. Una llei que abordi, de forma valenta i amb generosa empara, la regulació de dues pedres angulars del dret: la confidencialitat de les comunicacions advocat-client i el secret professional de l’advocat». Una llei que «d’una vegada per totes blindi el dret a la defensa, i altres drets que hi estan directament connectats, davant qualsevol indici d’ingerència, o qualsevol classe d’amenaça».
DossierEditorial 119